QUI DE LA PARELLA HA DE PRENDRE LES DECISIONS PEL BÉ DELS FILLS?

A QUINES ACTIVITATS EXTRAESCOLARS CAL APUNTAR ALS TEUS FILLS?
09/12/2014
PARE I MARE ESTEU PRESENTS EN LA RELACIÓ DELS FILLS PER IGUAL?
15/12/2014
Mostrar tots

Les parelles, normalment, decideixen conjuntament tenir fills.
I ja se sap… tenir-los, també normalment, és cosa de dos.

Aquesta és la base que tots veiem com òbvi però després amb el dia a dia, les coses canvien molt.

Una parella, ha de prendre les decisions necessàries per la protecció i defensa dels seus fills. 
També és important preguntar al fill o filla, respecte la decisió a prendre. 
Saber què opina, i sobretot, com viu la vostra proposta, és vital per a l’èxit.
Preguntant al teu fill o filla, aprens quins son els seus gustos, preferències… en definitiva el vas coneixent.

Si, t’he de dir que aquesta personeta que teniu, és un desconegut per a vosaltres. I és necessari que li dediqueu temps per anar-lo coneixent i respectant.

Torno al lio…

Els humans no sempre estem d’acord en tot. I això també passa en la parella. I quan això passa al dia a dia, els fills veuen com els pares no estan d’acord en alguna cosa concreta.

En general, no és dolent.
Però has de saber que quan el pare critica a la mare davant del fill, o la mare critica al pare davant del menor, aquest entén que una part d’ell està malament. 

Cada un de nosaltres ens formem fruit de la barreja entre els nostres dos progenitors. I si una part de la parella es queixa, critica o ataca a l’altre, és el mateix que atacar a una part del menor.

Aquest és un petit secret que cal que com a parella, compartiu.

Per exemple:

Si la mare critica al pare davant dels menors, dient que sempre menja patates fregides i és negatiu i que no ho ha de fer, això generarà de forma immedita i fulminant el seguent

– El nen o nena que escolta es posicionarà en favor d’algun dels dos. Normalment defensant el què critica, ja que en cap cas el nen o nena es situarà com a exclòs/vulnerable.

– Tindrà una dificultat important per relacionar-se amb la part criticada. Per què passarà a assumir el rol de qui critica. I anirà repetint aquesta cantarella.

– Ja no caldrà  que qui critiqui ho digui… només que deixi anar un senzill comentari, el menor ja començarà amb la defensa del “què ha de ser”.

Per tant, ull!!
No cal obsessionar-se amb el què es fa.

Sempre dic que els pares actuen fent el què fan, amb les millors intencions del món.
Però ara que tens més pistes, no tens excuses…

Cuidar-se entre la parella, mantenir diàlegs, prendre decisions fora dels espais on hi hagi els menors, i manenir-se a la una serà important per crear una dinàmica familiar amorosa.

Una abraçada.


Helena Fortuny

Helena Fortuny
Helena Fortuny
Terapeuta Gestalt Adults i Infantil.